Acords de «El marxant»

Acords de El Marxant

El marxant acords

Popular



Do Sóc un pobre mar Sol xant

C G
que Sol7 pel món vaig vol Do tant
G7 C

amb el fardo a l’es Sol7 quena,
G7

amb el fardo a l’esque Do na.
C


Menjant molt ma Sol7 lament
G7

i anant de cara al Do vent,
C

i amb la bossa poc Sol7 plena,
G7

i amb la bossa poc ple Do na.
C


Cri Sol7 dant, cri Do dant
G7 C
«apa, Sol7 noies, el mar Do xant!»
G7 C

TORNADA

                           
Do7 Que tot ho dono pa Fa gant, sí, pagant,
C7 F
cridant mar Do xant, mar Sol7 xant, mar Do xant!
C G7 C

Tot igual a estrofes i tornades. Fàcil, eh?


Venc mitges i mitjons,
presilles i botons,
calçotets i samarretes.

També venc uns sostens
i faixes permanents
per les noies mal fetes.

Cridant, cridant «apa, noies, el marxant!»


A la tornada 1


Quan unes mitges venc
de seguida n´hi comprenc
com té les pantorrilles.

I jo que no en sóc gens fluix
de seguida n´hi conec el gruix,
ja se m´alcen les patilles.


Cridant, cridant «apa, noies, el marxant!»

A la tornada 1


Pel carrer del Bruc, 
una noia com un peltruch, 
de cabells fins i rossos. 

L’altre dia passant 
em va cridar: » Marxant !, si en porteu botons grossos ! «

Que sí, que sí, de seguida li vaig dir .

Tornada 2

I a la cuina em va fer entrar, 
i allà els botons 
li vaig ensenyar. 


Aquests me’n són petits 
per a guarnir-me els vestits, 
va dir-me aquella mossa. 

I jo, sens cavil·lar,
uns li vaig ensenyar,
que en duc dins d’una bossa,

De seguit, de seguit, la noia es va sufocar.


Tornada 3
i em va dir: –Jo tinc 18 anys, 18 anys,
i no he vist mai botons tan estranys.

Més acords de Cançó Popular

Deja un comentario