Cap a romandre
A molts texts s’hi diu que és una havanera, però si t’hi fixes és un valset mariner, donat el seu ritme de 3/4. Escrit pel Tòfol Mus i musicat pel José Luis Ortega Monasterio als anys 60, calculo que cap el 1965 i que, malgrat no és cantat per la majoria de Grups d’havaneres, si que gaudeix d’acceptació per alguns d’ells a l’hora d’enregistrar un nou disc.
El tema parla del goig d’anar a la caseta de la costa per «estar-se» i passar el cap de setmana amb la dona i els amics, fent córrer la música i el cant, el menjar i el vi, la qual cosa hem de reconèixer que n’és molt i molt agraïda.
Que la gaudeixis.
Cap a romandre
Lletra: Tòfol Mus
Música: José Luis Ortega Monasterio
1ª
Per anar cap a romandre,
es camí és molt polit,
el passam tots es dissabtes
per poder veure es amics.
Prosperam, tenim caseta,
barca nova, ja fa un any,
i per fer sa caldareta,
peixet de roca
i quatre crancs.
TORNADA
Caseta, barca, sa dona
i es amics en es contorn,
una guiterra que sona,
són el més polit del món.
Caseta, barca, sa dona
i agafar un mig serol,
amb cançons de matinada,
contemplant com neix es sol. (bis)
2ª
De regrés cap a ca nostra,
es diumenge a sa nit,
es camí de retornada,
ja mos sembla un poc més trist.
Hem cantat i hem fet sa festa,
hem menjar fins a esclatar,
quan acaba sa setmana,
tornam de vega,
deixam la mar.
TORNADA
Caseta, barca, sa dona
i es amics en es contorn,
una guiterra que sona,
són el més polit del món.
Caseta, barca, sa dona
i agafar un mig serol,
amb cançons de matinada,
contemplant com neix es sol. (bis)
* Ya eres miembro de la Red Social de la habanera? Si aún no estás