Lletra de Quina grua el meu estel
En ve molt de gust compartir-te aquesta peça, fruit de la genialitat d’un gran poeta i un gran autor musical, dels dos.
És una preciosa havanera, gairebé desconeguda, que va fer en Joan Manuel Serrat i que inclou dins el seu disc “Res no és mesquí” amb lletra del gran poeta català Joan Salvat-Papasseit.
Et poso un video del mateix Serrat per honrar la seva autoria, però també t’incloc un del Grup Boira de Lleida, en el que la interpretació és tanmateix excelsa.
Senzillament, són visions diferents de la concepció d’en Serrat.
Que la gaudeixis.
Quina grua el meu estel lletra
Lletra: Joan Salvat-Papasseit
Música: Joan Manuel Serrat
INTRODUCCIÓ
Quina grua el meu estel,
quin estel la meva grua..
De tant com brilla en el cel
sembla una donzella nua.
Sembla una donzella nua
de tant com brilla en el cel..
1ª
L’espurneig que em fereix l’ull
són els seus pits quan s’inclina.
Si fa un mirall de l’escull
perleja a l’arena fina.
Perleja a l’arena fina..
si fa un mirall de l’escull..
TORNADA
De la meva barca estant
dono al cordill tota mida.
I l’ala clara, sestant,
del gavot que passa i crida.
2ª
El seu flanc rosa i argent
i la trena que es deslliga.
Volar d’oronella al vent,
cabell desfet de l’amiga.
Cabell desfet de l’amiga..
volar d’oronella al vent.
3ª
Amiga del dolç turmell
com una vela s’enfila.
Espitllera de l’ocell,
si jo llenço el braç vacil·la.
Si jo llenço el braç vacil·la..
amiga del dolç turmell.
TORNADA
Vianant vora la mar,
prega pels marins que arriben.
Si veuen l’estel dansar..
moren de tant que sospiren.
4ª
Vianant, puja al meu bot
que és lliure de la sentida,
però no, no diguis ni un mot
si no vols perdre la vida.
Si no vols perdre la vida..
vianant, puja al meu bot.
5ª
Vianant, no parlis, no,
que l’oreig l’acosta, i mira
que et prendrà l’amor senyor
que el mariner ja sospira.
Que el mariner ja sospira..
que et prendrà l’amor senyor.
CODA
Quina grua el meu estel,
quin estel la meva grua..
De tant com brilla en el cel
sembla una donzella nua..
