Únete a Habacompo en Facebook , un «me gusta» tuyo es el mejor regalo para mi. Gracias!
Estimados lectores:
EL MARXANT
Popular
1ª
Do Sol
Sóc un pobre marxant
Sol7 Do
que pel món vaig voltant
Sol7
amb el fardo a l’esquena,
Do
amb el fardo a l’esquena.
Sol7
Menjant molt malament
Do
i anant de cara al vent,
Sol7
i amb la bossa poc plena,
Do
i amb la bossa poc plena.
Sol7 Do Sol7 Do
Cridant, cridant «apa, noies, el marxant!»
Tornada
Fa
Que tot ho dono pagant, sí, pagant,
Do Sol7 Do
cridant marxant, marxant, marxant!
Tot igual a estrofes i tornades. Fàcil, eh?
2ª
Venc mitges i mitjons,
presilles i botons,
calçotets i samarretes.
També venc uns sostens
i faixes permanents
per les noies mal fetes.
Cridant, cridant «apa, noies, el marxant!»
A la tornada 1
3ª
Quan unes mitges venc
de seguida n´hi comprenc
com té les pantorrilles.
I jo que no en sóc gens fluix
de seguida n´hi conec el gruix,
ja se m´alcen les patilles.
Cridant, cridant «apa, noies, el marxant!»
A la tornada 1
4ª
Pel carrer del Bruc,
una noia com un peltruch,
de cabells fins i rossos.
L’altre dia passant
em va cridar: » Marxant !, si en porteu botons grossos ! «
Que sí, que sí, de seguida li vaig dir .
Tornada 2
I a la cuina em va fer entrar,
i allà els botons
li vaig ensenyar.
5ª
Aquests me’n són petits
per a guarnir-me els vestits,
va dir-me aquella mossa.
I jo, sens cavil·lar,
uns li vaig ensenyar,
que en duc dins d’una bossa,
De seguit, de seguit, la noia es va sufocar.
Tornada 3
i em va dir: –Jo tinc 18 anys, 18 anys,
i no he vist mai botons tan estranys.
